"El líder de la Barcelona World Race, el Cheminées Poujoulat, va creuar l'estret de Gibraltar ahir al matí a les 8:30 UTC (9.30 hora local) amb un vent del SE i una velocitat mitjana de 8 nusos. D'aquesta manera, Bernard Stamm i Jean Le Cam entren a la recta final de la volta al món a dos amb Barcelona com fica. Segons les previsions el duo franc suís arribarà a la capital catalana el pròxim dimecres 25 de març al migdia.
..."Excepte la silueta d'una illa,no hem vist terra en quatre setmanes des de Gibraltar. Si tot va bé, el Cap d'Hornos serà la propera roca que ens agradaria veure d'a prop. Al matí vam passar algunes línies grogues en l'aigua, probablement algun tipus d'alga. Estem a unes 80 milles nàutiques del grup més gran d'icebergs. Aquí la temperatura és de 10ºC. Allà baix ha de ser de 9ºC. L'última vegada que vaig estar aquí, la zona de gels estava més al sud, on la temperatura de l'aigua era de 4ºC. Ens estem escalfant, això és clar. Tot va bé, estem avançant, i ens sentim bé! Com diuen, el que no et mata et fa més fort. Ens fem més forts amb cada situació difícil. En els cinc dies vinents tindrem vents útils i avançarem bé. 8 de febrer, a les 14:00 GMT, la nostra posició: 42º 38,9' S, 048º 25,3' E"
Vents de 50 nusos amb puntes de 60 i onada creuada de fins a vuit metres.
Aquestes són les condicions a les quals hauran de fer front a partir de demà, amb més d'un mes de regata a l'esquena, el Cheminées Poujoulat i el Neutrogena en creuar-se en el seu camí al cap Leeuwin una súper borrasca resultant de la unió dels ciclons Diamondra i Eunice. Els dos líders de la Barcelona World Race, que naveguen amb una separació de 217 milles, s'enfronten ja a 25 nusos de vent. Davant el que està per arribar, Bernard Stamm i Jean Le Cam naveguen amb tres rissos a la major: han decidit baixar el ritme durant 24 hores per evitar topar-se amb la pitjor part de la tempesta.
La súper borrasca és la principal preocupació de Bernard Stamm, Jean Le Cam, G uillermo Altadill i José Muñoz quan comencen el segon mes al mar.
Situació dels Opens 60 després d'un mes de competició
I per acabar una imatge de la predicció metereològica per dimarts dia 3 de febrer.
“Posició: 22 graus 05 Sud, 29 graus 41 Oest. Aproximadament la mateixa longitud que les illes Açores a l’Atlàntic Nord. Canvis de veles: com a mínim 7… Últim registre de velocitat mitjana: només 9.0 nusos!
Avui hem tingut unes milles dures de combatre. Just abans de l’albada hem canviat uns quants canvis de veles. Finalment hem posat l’spi gran A2, en el qual vaig estar treballant ahir. Tot plegat, un altre cop, sota les cremades solars. No és fàcil fer un canvi de vela. Centenars de quilos de veles amunt i avall, centenars de voltes a lesalanques del cabrestant, i tot el més ràpid possible per intentar evitar perdre més milles. Els nostres avenços no es poden mesurar ben bé en sang, suor i llàgrimes, però sí que es pot fer en litres de suor i en milers de calories gastades intentant guanyar velocitat.
Per què tants esforços? Naveguem amb vents que encerclen la dorsal d’una alta pressió de l’oest i una bombolla a l’est. Estem enmig d’una guerra entre dos sistemes que s’envien cops de vent amunt i avall i, a sobre, també ens trobem amb condicions locals, com ara foscos núvols de vent, que poden fer girar el vent en un instant.
Les bones notícies són que, gràcies a totes aquestes maniobres, Nandor i jo cada vegada anem més ràpid i compenetrats com a equip. A diferència d’altres equips contra els quals competim, nosaltres vam tenir molt poc temps per preparar-nos i posar el vaixell a punt i, com que cada petit canvi era debatut, planificat i finalment executat pas a pas, no vam cometre gaire errors.
Ara, després de tres setmanes de navegació colze a colze, cadascú entén el seu paper, els nostres cossos coneixen tots els topants i podem fer cada canvi amb menys dubtes i errors. Aquests progressos em fan ser optimista de cara a tot el que queda de regata. Tot el que ens queda per fer és lluitar per superar aquesta dorsal i escalfarem una mica la persecució del One Planet, One Ocean &Pharmaton, que ara tenim just davant.”
Anna Corbella (GAES Centros Auditivos):
Són les 3 de la matinada i estic de guàrdia dins del vaixell escrivint aquest correu mentre bufen ja més de 30 nusos i el vaixell vola literalment sobre el buit.
No es veu absolutament res. Acaba de passar un front i el cel encara està bastant tapat tot i això es pot veure qualque cosa una mica semblant a un estel, o potser són les ganes. El pilot automàtic porta el vaixell sense problemes. Les planejades puden arribar a 28 nusos i no pots evitar pensar que en la següent onada es desmuntarà el vaixell, però no, tot segueix igual.
El vaixell frena, arrenca, accelera, accelera, accelera acceleraaaaa i sents xiular l'eixàrcia ... Veus la corredissa com puja 18, 20, 25, 28 .... El cor s'accelera, tot xiula i cruix fins que el vaixell frena una altra vegada i tornem-hi... És el primer avís del sud.
Els vaixells poden sol·licitar a la Direcció de Regata entrar en "mode fantasma".
Això significa que els altres no poden veure durant 24h la seva posició i per tant no saben l'estratègia que seguiran.
En aquesta ocasió el nostre fantàsma té un nom: NEUTROGENA
Ho poden fer un màxim de 5 vegades en tota la regata.
El Neutrogena és el primer vaixell que opta per aquesta estratègia. Han activat el mode invisible quan navegaven unes set milles a l'est del Cheminées Poujoulat, a la latitud 23ºS.
GAES Centres Auditius, que ahir era primer, cau a la cinquena plaça en quedar, en línia recta, més separat del cap de Bona Esperança que el seu perseguidor Renautl Captur.
We Are Water continua navegant, en setena posició, a 60 milles del One Planet, One Ocean & Pharmaton mentre Spirit of Hungary, el vaixell més al nord de la flota, acaba de superar les Illes Canàries.
